Natura

Aquí hi ha tots els tòpics literaris que tenen una relació amb la natura que ens envolta. Aquesta secció engloba quatre subgrups, que són: idealització de la natura, lloança de la vida al camp, la natura com a bondat i la civilització com a maldat, i altres concepcions de la natura. (Clica sobre el grup per llegir-ne la informació)

Idealització de la natura

En aquest cas, la natura es descriu com un lloc harmònic, tranquil i especial; lloc ple d'encontres amorosos o d'altres esdeveniments importants. Exemple:
  • Locus amoenus (lloc agradable): es presenta la idealització d'un lloc paradisíac, ideal, utòpic, on l'home es troba en un estat d'harmonia amb cada un dels elements de la naturalesa. Pels grecs i els romans era l'Arcàdia (territori de l'antiga Grècia), o en altres contextos les Illes Afortunades (com Madeira o les Canàries); pels àrabs era l'Àrabia Felix (l'actual Iemen); i en la tradició bíblica, l'Edèn. Un poema on podem trobar present aquesta figura literària és a la Égloga I d'en Gracilaso de la Vega; aquí teniu un fragment d'aquesta composició:
    "Corrientes aguas puras, cristalinas,
    árboles que os estáis mirando en ellas,
    verde prado de fresca sombra lleno,
    aves que aquí sembráis vuestras querellas,
    hiedra que por los árboles caminas,
    torciendo el paso por su verde seno:
    yo me vi tan ajeno
    del grave mal que siento
    que de puro contento
    con vuestra soledad me recreaba,
    donde con dulce sueño reposaba,
    o con el pensamiento discurría
    por donde no hallaba
    sino memorias llenas de alegría."

Lloança de la vida al camp

En aquesta secció hi ha els tòpics que elogien la vida allunyada dels neguits del món, és a dir, dedicada a les tasques del camp. Alguns tòpics:
  • Beatus Ille (feliç aquell): el seu nom prové d'un vers de les èpodes d'Horaci (al inici d'un poema) que exclama que són feliços els qui aconsegueixen deixar enrere les preocupacions urbanes, lluny dels negocis, de la guerra, de les preocupacions, i exalça la vida en contacte amb la natura. Aquest tòpic està molt present a la poesia del Renaixement, i acostuma a aparèixer juntament amb el locus amoenus. A continuació, un fragment del poema Epodo II d'Horaci, on hi ha present el Beatus Ille:
    "Este mundo es el camino
    para el otro, qu'es morada
    sin pesar;
    mas cumple tener buen tino
    para andar esta jornada
    sin errar.
    Partimos cuando nascemos,
    andamos mientra vivimos,
    e llegamos
    al tiempo que feneçemos;
    assí que cuando morimos,
    descansamos."

Natura com a bondat i civilització com a maldat

La natura s'ha vist com un espai de bondat, al revés del caràcter corrupte de la civilització. O també, com una força negativa que oprimeix a l'individu, i la civilització com l'àmbit de la llibertat. Exemple de tòpic literari:
  • Bon salvatge (noble salvatge): apareix a l'edat moderna, quan els descobriments geogràfics fan possible el contacte amb les civilitzacions indígenes d'altres continents (com el cas d'Amèrica). Avui en dia, s'ha convertit en part de la imaginació de moltes persones sobre la relació entre els pobles civilitzats i els primitius. A continuació, un exemple clar d'aquest tòpic es troba en el Discurs sobre l'origen de les desigualtats del pensador Jean Jacques Rousseau, aquí en teniu un fragment:
"Sent el cos de l'home salvatge l'únic instrument d'ell conegut, l'utilitza en usos diversos, dels que són incapaços els nostres per falta d'exercici, i és la nostra indústria la que ens treu l'agilitat i la força que la necessitat ho obliga a adquirir. Si hagués tingut una destral, hauria trencat amb el puny branques tant fortes? Si hagués tingut una escala, escalaria amb tanta lleugeresa pels arbres?..."

dissabte, d’abril 10, 2010 | Etiquetes: |

 

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)