Amor

En aquesta secció podreu trobar els tòpics relacionats amb l'amor. (Clica sobre el grup per llegir-ne la informació)

Metàfores de l'amor

Molts artistes han intentat expressar el sentiment amorós utilitzant comparacions i metàfores. Per exemple:
  • Vulnus amoris (la ferida de l'amor): es tracta del freqüentíssim tòpic literari que consisteix en considerar l'amor com una ferida, dolorosa i dolça alhora. Un exemple el trobem en un fragment d'una poesia d'Ovidi (Publius Ovidius Naso) dels Amors, I, 1, 21-26:
"No m'havia queixat prou, quan va obrir la caixa immediatament
i va escollir una fletxa destinada a la meva perdició.
Va corbar vigorosament el sinuós arc sobre el genoll
i va dir: "Té, poeta, argument pels teus versos".
Desgraciat de mi! Va ser encertada la fletxa del nen famós.
Em va cremar, i l'Amor és el Rei del meu cor solitari."
  • Furor amoris (la bogeria de l'amor): aquest tòpic expressa la concepció de l'amor com una bogeria, com una enfermetat mental que nega tot poder a la raó. Un exemple el trobem en un fragment de l'obra Ana Karenina de l'escriptor rus León Tolstói:
"La locomotora va llençar un xiulet trist. La tràgica bellesa de la tempesta li semblava ara a l'Ana encara més atractiva: acabava de sentir les paraules que la seva raó rebutjava, però que el seu cor desitjava. Va guardar silenci. Però en Vronsky va llegir en el seu rostre la lluita que mantenia al seu interior."
  • Flamma amoris (la flama de l'amor): potser un dels tòpics més utilitzats en la literatura eròtica, consisteix en tractar l'amor com un foc interior, que crema per dintre. També conegut com ignis amoris. Un exemple el trobem en el poema número de dotze del poeta romà clàssic Cayo Valeria Catulo:
"Si, oblidada de mi, es callés,
el seu cor quedaria intacta; ara que gruny i m'insulta,
no només s'enrecorda de mi, sinó, que és molt més greu,
està airada; és a dir, s'abrasa i crema."
  • Militia amoris (la guerra de l'amor): un altre tòpic molt utilitzat en la literatura amorosa, consisteix en concebre l'amor i tots els seus vicis com una guerra, una batalla, un conflicte bèl·lic. Un exemple el trobem en una altra obra d'Ovidi, a la Ars amatoria, II:
"L'amor és com una espècie de mílicia:
Aparteu-vos els dèbil! Això no pot ser defensat per gent feble.
Nits, borrasques, llargs camins, cruels dolors
i tota classe de treballs entren a aquest campament de plaer."
  • Foedus amoris (el pacte d'amor): és un jurament de fidelitat entre els amants que converteix l'enamorat en servidor de l'estimada, llurs testimonis han de ser els déus. L'incumpliment d'aquest tractat portaria greus mals (sobretot la pèrdua de bellesa) al que l'hagi trencat. Un exemple el podem trobar a la Égloga I d'en Garcilaso de la Vega:
"¡Oh Dios!, ¿por qué siquiera,
pues ves desde tu altura
esta falsa perjura
causar la muerte de un estrecho amigo,
no recibe del cielo algún castigo?"

Idealització de l'estimada

La dona estimada és vista com un ésser superior, quasi bé com una deesa. Relacionats amb aquest concepte, hi ha temes com l'amor prohibit, l'amor més enllà de la mort, l'amor impossible... Un tòpic podria ser:
  • Donna angelicata (dona de naturalesa angèlica): font d'inspiració de molts poetes els quals escollien una dona, a qui dedicaven les seves obres; gràcies a elles tenien més idees. Sempre era un dona que sabien que no podrien aconseguir. Un exemple el trobem en un fragment de l'obra Vita Nuova de l'italià Dante:
"Sovint m'enviava a buscar a veure aquell tant jove angelet: perquè jo, a la meva infància, molts cops la vaig estar buscant; i la veia tant noble i tant fina, que en veritat d'ella es podria dir aquella frase del poeta Homer: No semblava filla d'un home mortal, sinó de Déu."

dissabte, d’abril 17, 2010 | Etiquetes: |

 

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)